Estany de Sils

Exposició permanent

1.Hi havia una vegada...

ELS ANTICS ESTANYS SELVATANS

Les parts més fondes i poc drenades del pla de la Selva acollien fins a temps històrics uns extens mosaic d’estanys, llacunes i aiguamoixos.

L’Estany de Sils era la llacuna més gran de la plana selvatana. Alguns cronistes li atribueixen set quilòmetres de llargada i un i mig d’amplada.

Des de la prehistòria fins a temps relativament recents, els humans obtenien de les terres estanyades productes bàsics per a la supervivència: caça, pesca i primeres matèries per la cistelleria, com vímets, canyissos i balques.                   

mapagris

Els mapes antics reflecteixen la gran superfície de l'estany de Sils, que era un dels més grans de Catalunya. L'antic estany reparteix ocasionalment a l'actualitat en èpoques de grans plagues.

Una ocupació humana molt antiga.

En aquest camp arrecerat, enmig d’una península que s’endinsava a l’antic Estany de Sils, s’han localitzat com a d’altres indrets del pla de la Selva, restes d’ocupació humana de fa entre 150.000 i 300.000 anys.

ocupaciohumana

Enmig del Camí Ral

La Via Agusta romana sembla que es dividia en dos braços en arribar a l’Estany de Sils: l’un passava per l’actual Hostal de La Granota i es dirigia cap a la costa, resseguint aproximadament l’actual traçat de la N-II metre l’altre es desviava cap a l’interior.

camiral

Aprofitament del glaç 

Antigament el glaç que s’acumulava als estanys fou motiu d’intens aprofitament. S’extreia i es guardava en pous a l’hivern per tal poder-ne disposar a l’estiu. Aquest aprofitament del glaç coincideix amb una altra època climàticament freda que va dels segles XVI al XIX i que és coneguda com la “Petita Edat del Gel”.

aprofitamentgel 

 

2.Mites pors i llegendes

La mala fama dels estanys

La malària o paludisme era fins a principis del segle XX una malaltia comuna entre els habitants de les zones pantanoses.

Per culpa de la malària els estanys eren considerats indrets malsans. Fins al descobriment dels processos infecciosos, els escassos coneixements mèdics impedien comprendre que la malaltia era deguda a un microorganisme, el  Plasmodium, transmès pel mosquit Anopheles.

La recurrència de malalties va fer que la població atemorida cerqués protecció sobrenatural. S’estengué el culte a sant Sebastià, sant Roc i els sants Metges (sant Cosme i sant Damià, patrons de Sils) considerats protectors contra tot tipus de pestes.

L’Estany de Sils era considerat la porta d’entrada a l’infern. Diu la llegenda que allí es va enfonsar el dimoni quan des de dalt del Montseny va apostar amb sant Martí per veure qui feia el salt més gran. Un escrit anònim del segle XVII, la llegenda de Pere Porter, explica la història d’un pobre home a qui es reclamava un deute que ha havia pagat i que per demostrar la seva innocència va viatjar a l’infern a través de l’Estany de Sils, on va localitzar el notari responsable de l’error. Una història similar a LA DIVINA COMÈDIA, on els membres de les classes socials influents queden més aviat malparats, ja que en Pere Porter els troba tots a l’infern.

Culpables d’una merescuda mala fama

Els mosquits Anopheles, que es desenvolupen a les aigües estancades, són el principal agent transmissor de la malària. Actualment aquesta malaltia, pràticament eradicada d’Europa, continua afectant moltes persones als països tropicals.

mosquit

 

Pelegrí de Tossa

Des de finals del segle XV, cada 20 de gener el Pelegrí fa a peu el camí de Tossa a Santa Coloma de Farners tot passant per Sils, en compliment d’una promesa feta a Sant Sebastià que es diu que va alliberar la vila de Tossa de la pesta. El culte a sant Sebastià ha estat tradicionalment relacionat amb la protecció contra les epidèmies.

pelegritossa

 

Por als pantans

A l’entorn dels estanys i aiguamoixos s’han bastit nombroses llegendes d’ànimes en pena i éssers sobrenaturals. Moltes fan referència als crits, brams i udols que al capvespre ressonen prop de les aigües. Sens dubte que les veus dels ocells aquàtics i les boires nocturnes tenen molt a veure amb l’origen d’aquest univers màgic.

porpantans

 

3.Una llarga història de dessecacions 

Una lluita contra l’aigua

Els intents de dessecació de l’Estany de Sils han estat continus des de l’edat mitjana, moltes vegades amb un èxit només relatiu.

Cronologia de les dessecacions:

1247: primers intents de dessecació promoguts pel vescomte de Cabrera.

1362:L’Estany ressorgeix i moltes terres de conreu queden negades sota les aigües.

1626-1654: Diverses iniciatives per a la dessecació de l’Estany.

1703: El marquès d’Aitona i l’enginyer Martí Mariscal signen un contracte per a la dessecació de l’Estany. Les obres mai es varen dur a terme.

1740: El duc de Medinaceli, ara propietari de l’estany, fa col·locar al seu voltant unes fites amb la inscripció “ESTAÑ MARC EN 1740”

1762: El duc de Medinaceli, signa un nou contracte per la dessecació de l’Estany de Sils.

1767-1768: Es duen a terme les obres de dessecació:

1790: Dels relats del viatger Francisco de Zamora es desprèn que les dessecacions de 1767 varen ser poc efectives.

1840: L’aigua es nega a abandonar 1.400 vessanes de terreny (unes 320 hectàrees)

1841: La reina mare Maria Cristina pernocta a l’hostal de La Granota. Els alcaldes de Sils, Maçanet de la Selva i Vidreres la visiten i li exposen la necessitat de dessecar l’Estany.

1845:S’inicien les conversacions entre el duc de Medinaceli, propietari de l’Estany, i els arrendataris  per la seva dessecació. Es signa un conveni davant del notari de Girona J.M. Salomó.

1851: L’enginyer agrònom J. Bayer dirigeix les obres de dessecació. Es construeix definitivament la sèquia de Sils.

 

fita

Una de les fites fetes col·locar pel Duc de Medinaceli l'any 1740

sequiasils

Sèquia de Sils, rec central de drenatge de l'antic Estany.

mur

Mur construït al marge esquerra de la riera de Santa Coloma per tal d'evitar que les seves aigües reculessin cap a l'Estany de Sils.

La dessecació definitiva de l’Estany de Sils s’aconseguí amb la construcció d’un canal central de drenatge, l’actual Sèquia de Sils que desguassa a la riera de Santa Coloma. A causa del poc pendent del terreny, va ser necessari també construir un mur de pedra que impedís que en èpoques de molta pluja les aigües d’aquesta última reculessin cap a l’Estany.

Higienismes i terres

La dessecació definitiva de l’Estany de Sils fou afavorida per les polítiques dels higienistes il·lustrats dels segles XVIII i XIX que promovien el drenatge de llacunes amb arguments sanitaris de lluita contra les pestes. La necessitat de noves terres per al conreu va esperonar també la dessecació d’aquest i de molts estanys.

higienismeiterres

 

4.Una llarga història de dessecacions 

De l’herba al pollancre

Desprès de la dessecació definitiva, les terres de l’antic Estany de Sils foren repartides en petites parcel·les entre els pagesos de les rodalies.

El repartiment de terres no va ser a canvi de res, ja que els nous propietaris van ser obligats a pagar un delme als ducs de Medinaceli, antics propietaris de l’Estany.

Amb el seu esforç personal els pagesos mantenien nets de sediment recs i sèquies.

El prat va ser durant molts anys el principal recurs econòmic de l’Estany de Sils. El drenatge difícil de la zona dificultava el  conreu, però oferia bones collites d’herba: tot un tresor per a les petites explotacions agràries i ramaderes de l’època.

collagedefinitu1

Els canvis socioeconòmic de les darreres dècades han provocat l’esfondrament de les petites explotacions agràries. Els prats de dall han deixat de tenir interès econòmic i s’han abandonat o bé s’han anat substituint per conreus de pollancres. S’han deixat de pagar els delmes i ja ningú té cura permanent dels sistemes de drenatge. Tot plegat ha significat una profunda modificació en el paisatge i en el funcionament dels sistemes naturals de la zona. Les fotografies de les últims anys són un fidel testimoni d’aquest important canvi.

Fragmentació del territori

La construcció de l’autopista A-7 va migpartir les terres de l’antic Estany de Sils. La posterior ampliació i augment del trànsit de la xarxa viària de les rodalies i la urbanització creixent del territori i han comportat també un aïllament i fragmentació d’aquest espai natural.

fragmentacioenelterritori

 

Canvi en els usos de l’aigua

Els drenatges de recs i sèquies amb maquinària pesant –en substitució dels mètodes tradicionals de dragat- i la forta contaminació de les aigües han afectat durant molt de temps els sistemes naturals de l’Estany de Sils.

canviusaigua

 

Extincions massives

Tot el conjunt de noves intervencions han provocat la desaparició de nombroses espècies de la fauna i la flora pròpies d’ambients aquàtics, de prats i de zones obertes en general. Una extinció massiva que ni tan sols la dessecació de l’Estany va poder ocasionar.

extincionsmassives

La fura i la marsilea són algunes de les espècies molt rares desaparegudes de l'Estany a les darreres dècades.

 

5.Els valors naturals

UNa zona humida diferent

L’Estany de Sils constitueix una zona humida amb unes característiques úniques a Catalunya.

Bona part d’aquesta singularitat és deguda al clima relativament humit i a la marcada inversió tèrmica dels fons de la plana selvatana.

Així, malgrat la seva situació ben propera a la Mediterrània, l’Estany de Sils acull retalls de paisatges propis de contrades més fredes i humides, barrejats amb fragments de vegetació típicament mediterrània als relleus més secs i arrecerats dels voltants.

La diversitat d’ambients afavoreix la presència d’una variada fauna. Tot plegat, fa que l’Estany de Sils, malgrat la seva reduïda extensió, tingui una gran importància amb vista a la conservació de la biodiversitat.

collage

 

La migració dels ocells aquàtics

Els ocells aquàtics són probablement els habitants més coneguts i vistosos de les zones humides. Cada any milions d’aquestes aus fan un llarg viatge d’anada i tornada des del nord d’Europa fins a les contrades més càlides on passen l’hivern. És aleshores quan moltes s’aturen als nostres estanys i aiguamolls.

migracioocells

 

Invasors involuntaris

La mundialització també fomenta la colonització de nous territoris per espècies transportades pels humans. Sovint la seva presència comporta alteracions importants en el funcionament dels sistemes naturals. A l’Estany de Sils, visors, crancs vermells americans i tortugues de Florida s’han convertit en hostes habituals i problemàtics. 

invasorsinvoluntaris

 

6.Conservar el patrimoni natural i cultural

Una nova història per a l’Estany de Sils

L’ús del territori  i dels recursos naturals ha canviat al llarg de la història en funció de les necessitats i els desitjos de les persones.

En els temps antics els estanys i aiguamolls eren valorants pels seus recursos directes: pesca, caça, primeres matèries per a cistelleria, etc. En temps històrics més recents l’escassetat de terres en va fomentar la dessecació, sovint contra la voluntat dels seus propietaris feudals.  Des de fa pocs anys, la davallada de l’agricultura i la ramaderia tradicionals i l’expansió urbana han comportat una creixent degradació dels darrers estanys i aiguamolls. Avui existeix una consciència global sobre la necessitat de conservar zones humides. Aquesta situació no és exempta de conflictes com tampoc no ho van ser en el passat les polítiques de dessecació. En tot cas, les generacions futures podran jutjar, sense emocions, si ho hem fet més o menys bé.

Netejar les aigües

Una de les primeres actuacions que s’han dut a terme a l’Estany de Sils ha estat la millora de la qualitat de les aigües. Aquestes actuacions han estat prioritàries per a la consideració de zona humida de l’Estany, cosa que ha permès a Sils, Vidreres i Caldes de Malavella disposar de depuradores molt abans que d’altres municipis de població similar.

netejarlesaigues

 

Dallar i mantenir els prats

Alguns dels paisatges més característics de l’Estany de Sils, com els prats de la dalla, són de fet sistemes seminaturals que només es poden mantenir mitjançant l’explotació tradicional. La conservació dels estanys implica també la pervivència d’usos i costums compatibles amb la conservació del medi natural que representen, a més , un pòsit cultural que no ens podem permetre el luxe de perdre.

prats

 

Lleure i educació

Per la seva riquesa biològica excepcional les zones humides s’han convertit en indrets que exerceixen una gra atracció en els ciutadans cada cop més necessitats d’un contacte directe amb la natura. Per la mateixa raó esdevenen espais ideals per a l’educació ambiental. Un nou ús per a unes noves necessitats socials i unes noves mentalitats cada cop més esteses.

 lleureieducacio

 

7.Un projectes integran per a la promoció de l'eduació ambiental, del lleure i de l'ecoturisme

Tornar la vida a l’Estany

Després d’unes quantes dècades de grans canvis en els sistemes naturals i el paisatge de l’Estany de Sils, es planteja finalment la necessitat de preservar per a les generacions futures aquest indret de valors naturals i culturals únics, més enllà de l’interés local.

·Objectius del projecte:

-Conservar una petita mostra dels sistemes naturals i el paisatge de l’Estany de Sils i de la seva evolució històrica.

-Crear condicions per conservar i millorar la diversitat biològica de la zona.

-Millorar la qualitat de les aigües

-Aprofitar l’espai per fonamentar l’educació ambiental, el lleure i el turisme ecològic.

Totes aquestes actuacions es duen a terme inicialment sobre una superfície de 30 hectàrees, que corresponen a un 10% de la superfície protegida de l’antic Estany de Sils. La seva importància però, rau en el fet que pretén ser un procés experimental i demostratiu d’un model de gestió que a la llarga garanteixi la conservació de tot l’espai.

 

Actuacions:

-Recuperació de part d ela llacuna original com a mostra de l’antic Estany per a la millora de l’hàbitat per a les espècies de la flora i la fauna aquàtiques més amenaçades i per la millora de la qualitat de les aigües, depurades amb un filtre de vegetació.

-Recuperació de la vegetació de ribera malmesa i investigació de nous aprofitaments forestals sostenibles alternatius a les plantacions de pollancres. 

-Recuperació de processos tradicionals de gestió de prats típics de la zona.

-Arranjament d’un centre d’informació i creació d’itineraris de natura amb plafons informatius.

-Redacció d’un pla de gestió i seguiment de totes les actuacions que es duen a terme.

carreroestanys                 fitaexposicio

hometroncs                        paisatge

paisatge1                        taulellexplicacioestany

pollancre     pollancresindundats    troncs

 

 

ESTIU

Amb la calor el nivell de les aigües baixa fins a concentrar-se gairebé exclusivament en sèquies i canals, prop dels quals s'aplien els ànecs per mudas la ploma, protegirs per la densa vegetació dels herbassars de Càrex (localment anomenats balcallons) que en aquesta època completen el seu creixement anual. Enmig d'aquests herbassars floreixen la corretjola i la salicària, mentre que estols d'abellerols i orenetes cerquen insectes prop de l'aigua i grups d'ocells limícoles s'amunteguen als ullals plens de fang.

Abellerol

L’Abellerol és un dels ocells més bonics de casa nostra per la seva varietat de colors. El nom li ve de la seva afició per menjar abelles i vespes, i s’entén que amb aquesta dieta a l’hivern migri cap a l’Àfrica. Un cop ha finalitzat la cria, els abellerols solen concentrar-se a prop de l’aigua i per això a l’estiu són molt corrents a l’estany. Entre que la pluja els altera i que les majors concentracions d’individus migrants  es produeixen a finals d’estiu, quan comencen habitualment les tempestes serioses, se’ls  coneix popularment a la comarca amb el nom dels “ocells de mal temps”.

 abellerol

 

Espiadimonis

L’espiadimonis o cavall de Sant Martí és un dels pocs insectes apreciats per la gent, potser pels seus colors atractius i el seu vol acrobàtic. Però compte! Davant d’aquesta bellesa s0amaga un carnívor implacable. De joves viuen dins l’aigua i són capaços d’empaitar fins i tot cap grossos i petits peixos. A l’estiu els podem veure volar sobre qualsevol superfície negada.

espiadimonis

 
Teixó

Malgrat ser relativament gran, el teixó és un animal molt discret i de costums nocturnes que costa prou de veure. Tot i així, és més abundant del que sembla i no és difícil trobar les seves petjades al fang dels bassals. És un animal força golafre, que menja fruits, bolets, carn, i en general, tot allò que se li posa al davant. Baixa sovint a l’Estany de nit a cercar cucs, crancs, granotes i tot el que es pugui arreplegar.

teixo

 

Oreneta comú

Per a molta gent l’oreneta és un dels ocells més entranyables. A l’estiu, i abans d’emprendre l’emigració cap a terres africanes, moltes orenetes es concentren a l’entorn dels estanys on hi troben aliment en abundància per agafar forces abans del seu llarg viatge.

orenetacomu

 

Tortuga d’estany

La tortuga d’estany és un dels animals més emblemàtics de l’Estany de Sils i rodalies i té per aquests entorns una de les poblacions més grans de Catalunya. Es tracta d’una espècie molt amenaçada, que malauradament pateix en eles darrers anys la indesitjable competència d’una espècie introduïda, la tortuga de Florida. Quan fa caloreta es poden veure les tortugues prenent el sol vora l’aigua a primeres hores del matí, però quan el sol ja és molt fort es refugien enmig de la vegetació o dins l’aigua. A ple estiu solen tenir un comportament força nocturn.

tortugaestany

 

Salicària

Enmig dels herbassars de balcalló floreix als mesos de juny i juliol l’esplèndida salicària. Les seves flors morades i en forma d’espiga sobresurten de la verdor dels herbassars i donen una nota de color a la monocromia estival del paisatge de l’Estany.

salicaria

 

Balcalló

A Sils s’anomena balcalló a les espècies de plantes herbàcies de Càrex que creixen en indrets embassats formant herbassars alts (més d’un metre), densos i força impenetrables. Aquests herbassars constitueixen un dels paisatges més característics de les zones humides de Sils, sobretot per la gran extensió que hi ocupen.  A l’estiu el balcalló assoleix la seva màxima alçada, tot mostrant les seves espigues marronoses. Enmig dels herbassars cerquen la frescor les granotes i les reinetes i s’hi amaguen els pollets encara joves d’ocells aquàtics com el rascló o la polla d’aigua.

balcallo

 

Valona

Quan el nivell de l’aigua baixa queden al descobert nombrosos ullals fangosos que són aprofitats pels limícoles, uns ocells aquàtics que cerquen el seu aliment al fang o a l’aigua soma. De limícols n’hi ha de moltes espècies, però un dels més fàcils de veure és la valona. Molts d’aquests ocells emigren cap a sud ja a finals d’estiu desprès d criar al nord d’Europa aprofitant la curta primavera d’aquelles terres.

valona

 

Primavera

La primavera esclata a l'Estany de Sils amb la floriuda primerenca del gatell. Més tard s'hi afegeix la florida dels flats de dall, on creixen bonics exemplars d'orquídies i les abundants mates de lliri groc. Aquesta és la millor època per observar ocells gràcies a l'abundor d'aigua que és aprofitada per les espècies aquàtiques migratòries per descansar i per alimentar-se. Les niuades d'ànecs s'afegeixen a l'espectacle d'una natura que en aquesta època mostra la seva màxima vitalitat.

Reineta

Granotes i gripaus desperten a la primavera després de la letargia hivernal. La reineta n’és un dels representants més bonics, tot i que és molt difícil de veure enmig de les fulles de canyissos, lliris i balques on s’enfila perquè el seu color verd la camufla perfectament. La veu d’aquesta petita granoteta de costums enfiladisses és, però, perfectament audible, sobretot en dies de núvols i d’elevada humitat. Per aquesta raó es diu que el seu cant assenyala pluja, cosa que no és errada del tot.

reineta

 

Fotja

Negre i amb el bec blanc, la fotja és una animal inconfusible, força habitual a l’hivern i en èpoques de pas i més rar a la primavera quan, ocasionalment, algunes parelles es queden a criar a Sils. Les fotges fan el niu mig flotant entre la vegetació aquàtica.

fotja

 

Gatell

El gatell és un petit salze que creix sovint al voltant dels recs. La seva florida primerenca, moltes vegades ja en ple mes de febrer, és un dels primers esclats que avisa de l’arribada de la primavera. Les seves flors o arments, d’un color blanquinós i brillant surten abans que les fulles i es fan servir sovint com a ornamentació.

galell

 

Coll-verd

Tot i que l’ànec coll-verd el trobem a Sils durant tot l’any, és a la primavera quan la seva presència es fa més evident, ja que se  n’hi concentra un gran número per criar. Aleshores és fàcil veure l’entranyable imatge de les femelles seguides de la seva simpàtica i nombrosa llocada de pollets, que a vegades pot superar la dotzena.

collverd

 

Martinet blanc

D’un plomatge immaculat, tal i com indica el seu propi nom, el martinet blanc es concentra en aigües somes on mercès a la seves llargues cames i al seu bec afilat captura peixets, granotes i petits invertebrats aquàtics.

martinetblanc

 

Lliri groc

El lliri groc és una de les plantes més característiques dels aiguamolls d’aigua dolça. A Sils el trobem, sobretot, prop de recs i canals i les seves boniques flors grogues taquen el paisatge entre els mesos d’abril i maig.

llirigroc

 

Cullerot

L’ànec cullerot, vist de prop, sorprèn pel seu bec en forma de cullera que li dona nom i que li permet filtrar els animalons aquàtics de l’aigua. La majoria dels cullerots crien més al nord, però a la primavera en plena època de desplaçaments migratoris solen ser freqüents i alguns dies abundants a Sils.

cullerot

 

Arpella

La primavera, en plena època de migració, és la millor època per observar aquest bonic ocell rapinyaire a Sils. L’arpella viu als aiguamolls. A la femella, força més gran que el mascle, se la veu voltant per damunt dels herbassars i canyissars tot cercant aliment, principalment petits rèptils, amfibis, rosegadors i cries d’altres ocells. En general no és prou valenta com per capturar ocells aquàtics adults, llevat de si estan ferits o malalts. Per això el seu pas sol provocar entre els ànecs, un curt vol per demostrar-li que es troben en bon estat de salut.

arpella

 

tardor-hivern

Amb les pluges de tardor comença a pujar de nou el nivell de l'aigua, cosa que afavoreix l'estada d'ocells emigrants que es desplacen cap al sud. Mica en mica els arbres van perdent les fulles i els herbassars s'assequen. Enmig de l'hivern, molts dies, els estanys desperten glaçats i coberts de boira, mentre aus provinents del nord d'Europa com els becadells, les fredelugues, les ànecs xerxets i molts petits ocells s'arrauleixen arran d'aigua, els arbres despullas o campen pels prats mig inundats. La forida primerenca del lliri de neu dóna una tímida nota de color en un paisatge adormit pel fred.

Repicatalons

A l’hivern nombroses espècies de petits ocells visiten l’Esany de Sils procedents del nord d’Europa: pinsans, tords, lluers, etc.... Tot i així un dels més característics de les zones embassades és el repicatalons, que es veu sovint damunt les tiges seques dels canyissos i els balcallons.

repicatalons

 

Becadell

Procedents del nord d’Europa, la majoria dels becadells arriben a la tardor i es concentren a les zones fangoses i prats inundats durant tot l’hivern. El seu plomatge els camufla perfectament de l’entorn on viuen i només fugen quan s’és a punt de trepitjar-los, fent ostentació d’un vol en ziga-zaga que fa difícil als caçadors encertar-los el tret. Per aquesta raó se’ls coneix també amb el nom de “escuracananes”, ja que sovint cal gastar mola munició per poder-los abatre. Com que viuen a terra i cerquen aliment al fang han desenvolupat un ample camp de visió,que els permet fins i tot veure el que els ve per darrera.

becadell

 

Fredeluga

És sabut que les fredelugues avisen del fred. En estols més o menys grans apareixen a l’hivern, sobretot si les temperatures davallen considerablement, i s’estenen per zones obertes de prats i camps de conreu. Ocasionalment alguns individus romanen entre nosaltres a l’estiu i fins i tot hi ha la sospita que alguns anys han criat a l’Estany de Sils.

fredeluga

 

Lliri de neu

El lliri de neu és una delicada i poc coneguda planta que creix en indrets particularment ombrívols i una mica freda. La seva presència a Sils i a la resta de la planta de la Selva s’ha d’atribuir, com la d’altres espècies similars, a la humitat i la inversió tèrmica. Floreix molt aviat (a vegades a finals de gener) i les seves flors poden créixer damunt la neu en zones on aquesta hi és habitual. LI agraden els boscos de fulla caduca i, en particular, les vernedes i les rouredes humides. Tot i que a les planes sovint el bosc original ha desaparegut, la seva presència sol indicar que, allí on viu, els verns o els roures serien els arbres dominants.

llirideneu

 

Bernat pescaire

El bernat pescaire és un dels grans ocells d’aiguamoll més populars. Les seves llargues potes i el seu bec punxegut constitueixen una eina perfecta per empaitar peixos, granotes i crancs. És un ocell molt espantadís, que fuig només de detectar la presència humana a una distància de centenars de metres. És també un ocell una mica bohemi, que es desplaça durant tot l’any segons li ve de gust per extensos territoris. Per això, tot i que se’n veuen per tot arreu, només cria en comptades localitats.

bernatpescaire

 

Canyís

El canyís creix en indrets empantanegats o amb aigua subterrània fàcilment assequible. A Sils ocupa una bona extensió vora els recs i forma tasques enmig dels herbassars de balcalló. A l’hivern mostra el seu característic plomall sec, ple de llavors que són aprofitades per molts ocells que hi vien o hi fan niu de manera exclusiva i que en  general han esdevingut  molt rars: l’arpella o el raríssim bitó –estrany ocell que s’alimenta d’anguiles i que a la nit fa un bram similar al bou, origen de moltes llegendes- no podrien viure sense la presència de canyissars extensos.

canyis

10°C

Estany de Sils

Fair

Humitat: 82%

Vent: 0 km/h

  • 24 Mar 2016 16°C 9°C
  • 25 Mar 2016 15°C 8°C